Ramon Casalé

Joan Capella a Sala Dalmau (1995)

Quan allò sintètic es converteix en ordre

A la Sala Dalmau de Barcelona podem contemplar el darrer treball del pintor de Montcada, Joan Capella (1927). L’artista és un assidu de la galeria, ja que porta dos dècades exposant-hi paròdicament.

L’any 1945 viatja a Paris, on coneixerà de prop el que s’estava fent al cor avantguardista europeu, com era en aquell moment la capital francesa. Capella es va interessar pel fauvisme i el cubisme, dos corrents que mai s’han esvairat de la seva obra. A més, va tenir contactes amb el que feien els pintors espanyols de l’Escola de París, com Bores, Peinado, De la Serna i Viñes.

Amb tots aquests antecedents, Capella crea el seu propi estil, on cerca la síntesi entre la forma i el color, aconseguint-ho gràcies a representar les figures i els objectes de manera esquematitzada i d’emprar gammes cromàtiques d’una varietat tonal on predominen els terres, sienes, ocres, blaus, grocs i verds.

Les temàtiques principal són les natures mortes, els interiors i els paisatges. Capella sempre s’ha mogut dins d’aquests temes certament agradables, realitzats amb una gran sensibilitat, on la llum és l’element essencial que fa ressaltar cadascun dels aspectes inèdits de la composició.

A Capella el podem considerar un dels artistes més emblemàtics del nostra país, que també deixa la seva empremta personal en d’altres artistes, formant-se un determinat manierisme, o sigui, creant-se una escola. Ben segur, que molts artistes voldrien tenir aquesta qualitat, però molt pocs ho aconseguiran, només els que aporten quelcom d’innovador al món de les arts plàstiques, i aquest és el cas de Joan Capella.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR

Fundació Joan Capella