Conxita Oliver

Conxita Oliver (1985)

La plenitud tranquil·la d’un llenguatge postcubista

Mitjançant l’ús d’un codi d’essencialisme i esquematització pur, l’obra de Joan Capella, nascut a Barcelona l’any 1927, traspua la frescor de la concepció inicial, el ritme compositiu i l’amplitud arquitectònica.

Va ser el seu primer viatge a París, l’any 1945, el que el va posar en contacte amb els moviments de l’avantguarda de l’època; posteriorment, foren les seves llargues estades a la capital francesa les que l’influïren decisivament en el perfil definitiu del seu llenguatge classicista de rel postcubista, que desprèn ineludiblement l’alè dels pintors espanyols de l’Escola de París i, molt especialment, dels artistes Bores i Peinado.

Sota un sintetisme formal de gran solidesa constructiva i estructuració interior geomètrica, Capella vesteix la realitat quotidiana (paisatges, natures mortes i figures) amb tot el que té aquesta de lírica i evocadora, tot equilibrant la línia i el color, la composició i la taca dins una poètica subtil i sensible. Testimoni d’això són les seves natures mortes, carregades d’una gran plasticitat, que malgrat que són tractades amb rigor i estricta austeritat constructiva, contenen una plenitud tranquil·la d’ordre i harmonia.

Si a tot això afegim una gran varietat cromàtica de multiplicitat de matisos i gammes tonals (liles, roses, blaus…) definirem millor Joan Capella, artista que és capaç de captar al vol l’emoció fugissera del seu entorn.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR

Fundació Joan Capella