Antonio Pérez

Del catàleg Joan Capella. Poètica d’interior (2016)

Abocar-se a un quadre de Joan Capella és albirar per la finestra entreoberta de la seva fantasia. Una finestra perfectament greixada d’experiència i sensibilitat on res grinyola. És el seu fèrtil món interior, ple de sotracs, el que es reflecteix en el vidre. Pintura introspectiva i intel·ligent que neix de l’estudi i neix a l’estudi.

Joan Capella parteix d’un esquema lineal, enfrontant línies i plans que xoquen, canvien de direcció, s’arquegen o es creuen en una armadura geomètrica amb un equilibri sorprenent i subtil. El dibuix ho sosté tot: pilars mestres que apuntalen uns colors que tendeixen a l’escapisme.

La solidesa i el refinament de l’obra de Joan Capella són ben patents. L’absència de moviment és alterada, subtilment, per un joc d’angles i diagonals on les línies horitzontals gairebé no hi tenen cabuda. Formes i volums, en equilibri inestable, suren així en un èter violaci que els confereix un aspecte fantasmal i aeri. Un porpra cardenalici ho impregna tot, fent ressonar per tota la composició el so greu del fagot, com tan líricament va descriure Kandinsky.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR

Fundació Joan Capella