Etapes

Segons la visió d’Àlex Mitrani, crític d’Art i comissari de l’exposició retrospectiva Joan Capella. La modernitat propera, realitzada en 2011, on es fa un minuciós recorregut per l’obra de Joan Capella, el conjunt d’obres que conformen el Fons d’Art Joan Capella està dividit en 4 etapes, que reflecteixen 4 èpoques diferenciades dins del recorregut artístic de Joan Capella:

1947 – 1968

Podem considerar que l’etapa de formació i de consolidació d’un llenguatge propi és llarga en Capella. Són anys en què la seva producció és relativament continguda, però en què s’aprecia una regularitat i la definició d’un estil personal. Capella explora una fragmentació geomètrica del color que recorda el mosaic. Altres vegades es mostra expressionista i vigorós. La seva gamma cromàtica és exaltada i fauvista.

Foto1
Foto2
Foto3

1969 – 1985

La focalització en el paisatge permet a Capella definir la seva recerca formal. En aquests anys estableix ja la seva paleta característica, on predominen els rosats, els malves i els violetes. De vegades trobem un elogi de la ruralitat, amb connexions amb la pintura de Zabaleta o de l’escola de Vallecas, però la versió que en fa Capella està exempta de tragèdia. Ell celebra la vitalitat i la joia de la vegetació mediterrània, de les vinyes, de les oliveres, dels turons daurats pel blat. La natura i la llum es mariden amb el color i el traç.

Foto1
Foto2
Foto3

1985 – 1988

L’empenta que representa la col·laboració amb la Sala Dalmau i el debat que s’estableix sobre el lligams de Capella amb la tradició de l’avantguarda parisenca es manifesta molt clarament en les obres d’aquest curt període, durant el qual Capella sembla explorar i analitzar, per incorporar-les, diferents aportacions de la modernitat cosmopolita de principis de segle. En aquest neoavantguardisme sensible i sincer retrobem les traces del cubisme de Braque, del fauvisme matissià, de l’expressionisme de Der Blaue Reiter, del dinamisme de Delaunay o de l’elegància eclèctica de Marie Laurencin.

Foto1
Foto2
Foto3

1988 – 2004

A diferència dels artistes nascuts amb l’impuls temerari de la joventut que després és desinflen, Capella es va fer amb el temps i va florir plenament en la maduresa. El bodegó, el paisatge urbà, l’interior familiar, l’estudi del pintor; tots els motius es conjuguen ara en un llenguatge que tendeix a una senzillesa essencial i diàfana. La modulació dels tons, la subtilesa de les llums i l’equilibri entre el grafisme autònom i el dibuix descriptiu assoleixen una exquisidesa inspirada. Formalisme abstracte i evocació d’un món íntim es desenvolupen de manera conjunta i harmònica.

Foto1
Foto2
Foto3

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR

Fundació Joan Capella